Comentario Matx Impropios VS Apresados | sábado, 23 de enero, 2010

Les estrelles del Matx

Equipo	Jugador	Estrellas
Impropios	Xavi	3
Impropios	David Fajardo	2
Impropios	Fanfi	2
Impropios	Ezequiel Navarro	1
Apresados	Juan carlos Nogales	1
Apresados	Marcos Hernando	1

Comentario Matx Improu VS El Galliner | sábado, 30 de enero, 2010

Dissabte passat pogueren veure un gran partit entre EL GALLINER de Picassent i IMPROU. I no estem parlant en termes tècnics d'escolta o dramatúrgia, sinó de la sensació de treball ben fet que ens donaren ambdós equips. És sabut que si un actor o una actriu gaudeix dalt de l’escenari, aquesta sensació es transmet al pati de butaques i és compartida pel públic. I això és el que va passar en el darrer matx. La complicitat entre les dues banquetes (explícita en algunes improvisacions mixtes) va permetre que les improvisacions es convertiren en riuades d'emoció i diversió que inundaren la platea del vell Teatre del Mercat.

Les xifres són fredes a l’hora de descriure el que va passar a l'escenari. El públic va premiar aquesta igualtat amb un empat, però participant amb vehemència en totes les votacions. El resultat segurament no ha satisfet les aspiracions de cap dels dos equips. Però una vegada més ens quedàrem amb la certesa que allò més important a la Lliga d'Improvisació no és guanyar. Després de gaudir d’un partit com aquest, a qui li importa la classificació general? En aquestes situacions tan sols hi ha un guanyador: el públic.

El Matx d'aquest dissabte té tots els ingredients per poder identificar-se com “d'alta cuina”. APRESADOS, malgrat perdre el partit amb Impropios, deixaren un molt bon sabor de boca. Apunten bones maneres en la realització de les seues improvisacions i enlairar-se és qüestió d'experiència. Un partit amb EL GALLINER pot ser el moment idoni per trencar definitivament la closca. Dels de Picassent esperem que, com a poc, siguen capaços de mantindre la complicitat que oferiren dissabte passat i així poder desenvolupat tot el seu potencial.

De una manera o una altra, els dos equips faran un espectacle irrepetible que vosté podrà gaudir si té la sort de tindre una entrada per a aquesta nit.

Flor de Lis

Comentario Matx Apresados VS El Galliner | sábado, 6 de febrero, 2010

Diu molt del nivell d'aquesta Lliga l'espectacle que ens oferiren dissabte passat els equips EL GALLINER de Picassent i APRESADOS. Un bon partit. Bon humor i bona dramatúrgia. Hi hagueren improvisacions molt notables que recordarem tots els seguidors de la Lliga (Cuina mediterrània o Cap dia sense futbol, per posar-ne dos exemples). I bones actuacions individuals que donaren un gran maldecap al jurat de les estreles. Crec que el públic s'ho passà d'allò més bé (i ja en són tres matxs) i és això, al cap i a la fi, el que realment compta. Amb tot, no és açò el que toca comentar en aquestes ratlles.

Tot i que no és habitual en aquest comentari parlar de l'arbitratge, sembla ineludible fer-ho hui. I és que dissabte passat sense dubte l'àrbitre, en un excés de paternalisme, no va estar a l'altura de l'encontre. De fet no va xiular algunes faltes molt evidents a ulls d'aquest comentarista. Algunes faltes d'escolta o de confusió poden ser discutibles o arbitràries. Però l'ús de les samarretes o el no seure a la banqueta els jugadors que han participat en una improvisació, són totalment objectives i clarament definides al reglament. Les faltes acumulades pogueren ser determinants en el resultat final del partit. Si el públic va deixar en igualtat el marcador, no haguera estat així d'haver-se'n xiulat correctament les faltes d'ambdós equips. Però ara ja no hi ha marxa enrere.

IMPROU i IMPROPIOS jugaran aquest dissabte un encontre que podríem qualificar d'alt risc. Es juguen molt els dos equips. IMPROPIOS aporten saba nova a la Lliga d'improvisació. La seua manera d'improvisar denotarà sorpresa i novetat, signe d'un caire de modernitat. Per contra IMPROU, com a equip local, coneixen molt bé el públic del Teatre del Mercat. Signifiquen la visió clàssica de la improvisació al nostre escenari.

Classicisme o modernitat? Aquesta pot ser la clau de l'encontre que, com sempre al Matx d'improvisació, la té el públic a les seues mans.

Flor de Lis

Comentario Matx Improu VS Impropios | sábado, 13 de febrero, 2010

Per a molts crítics taurins, el gran defecte del mestre Enrique Ponce era que feia fàcil el que per a qualsevol altre torero era difícil. Amb les formes, la energia, les ganes, l'ofici i i el domini dels terrenys, aconseguia sempre fer una bona feina d'un bou mediocre. On altres abandonaven o, senzillament, es llevaven els problemes de damunt, Ponce s'esforçava en fer una feina. Alguna cosa semblant està passant a la Lliga d'Improvisació d'Aldaia. S'està fent habitual allò que és excepcional. Perquè improvisar és complicat, molt complicat. Els que hem pujat alguna vegada a l'escenari ho sabem molt bé (com aquest crític ho va fer als seus anys més joves).

Comencen a faltar adjectius per qualificar els partits d'aquesta Lliga. Hem de tirar mà del diccionari de sinònims per no reiterar-nos en els mateixos termes: excel·lent, extraordinari, magnífic, esplèndid. Ho intentarem una vegada més en un esforç de ser originals, tot i que cada vegada es posa més difícil.

IMPROU i IMPROPIOS oferiren un encontre dissabte passat ple de generositat i encert teatral. Des de l'enginy desbordant d'improvisacions com Hackers, a la dramatúrgia paral·lela de Incisiu, molar i premolar, o la creació de personatges en La comunitat. Aquests encerts no són tan sols fruit de la tècnica dels jugadors, sinò de la voluntat de compartir l'escena amb els altres i oferir el millor espectacle possible al públic. Per descomptat que tot és millorable, tal i com es demostren les faltes que es xiularen als dos equips. Però que ningú oblide que s'està improvisant i que per tant no es pot controlar tot el que passa a l'escena. Que l'excepcionalitat siga habitual no li eximeix de la seua dificultat, i per tant s'ha de valorar intensament. El públic va premiar-los amb un empat. Segurament era massa difícil poder dir que un era millor que un altre.

L'encontre d'aquest dissabte entre IMPROPIOS i EL GALLINER té tots els components d'allò que és coneix com “una final avançada”. Els dos equips s'acomiaden del Teatre del Mercat i voldran deixar el millor d'ells mateix. IMPROPIOS han signat algunes de les improvisacions més brillants d'aquesta Lliga. Per altra banda, EL GALLINER s'ha guanyat a base d'humor i de bon fer la simpatia del públic del Teatre del Mercat. Tot augura un bon espectacle. Un gran espectacle. El millor espectacle per a una vesprada de dissabte.

Aquest dissabte en el qual Aldaia celebra el seu Carnestoltes, al Teatre del Mercat demanarem als jugadors i jugadores dels dos equips que es poden les millors de les seues disfresses per fer-nos passar una bona estona. De segur que ho aconseguiran.

Flor de Lis

Comentario Matx El Galliner VS Impropios | sábado, 20 de febrero, 2010

Amb l'encontre d'aquest dissabte arribem a la fi d'aquesta edició de la Lliga d'Improvisació d'Aldaia. Si haguérem de posar-li un malnom seria el de “la Lliga dels empats”. I que no s'entenga com un pronòstic per a l'encontre de hui, sinó com un resum dels resultats dels marcadors al llarg de la Lliga. De cinc encontres, quatre empats. Habitualment, quan s'han jugat Matxs fora de la Lliga, el públic sempre tenia la tendència a fer empatar els equips per tal que aquests en jugaren una de més que, cavallerosament, l'àrbitre sempre la premiava com a punt per al públic. El públic demanava un bis i els jugadors i jugadores premiaven el seu interès amb l'esforç del seu treball.

Crec que els empats que hem viscut en els darrers partits no tenen res a veure en aquesta manera d'actuar, sinó que vénen donats per la dificultat en què els equips i el seu joc posa al públic a l'hora de votar. I és que sovint el cap no funciona com el cor. Una bona improvisació ha sigut proposada i desenvolupada per un equip mentre que l'altre tan sols ha deixat, des de la seua generositat, que els altres facen la seua. És la història del pallasso cara blanca i l'august: un en fa gràcia perquè l'altre ofereix els acudits. El públic valora amb el cap l'esforç, però també respecta amb el cor la simpatia. Un amic em deia que el públic sempre té el paper més difícil al teatre: mai assaja, però sempre sap com ha de comportar-se. El mateix passa amb el públic del Matx: s'agraeix moltíssim la seua participació i l'interès que demostra alçant la cartolina pel color que identifica a l'equip que al seu criteri millor ha improvisat.

L'empat va ser el resultat que premià el treball de IMPROPIOS i EL GALLINER, però ningú va eixir indiferent. Tots gaudiren d'un gran espectacle, s'ho passaren d'allò més bé. Però no els va agradar el resultat. Cadascuna de les persones que hi estaven dissabte passat el Teatre del Mercat tenien els seus favorits. Em recordaven molt els comentaris que es fan després d'un partit de futbol València - Real Madrid si el resultat és un empat. Tot i que realment el premi és que es parle de teatre i no futbol. I d'açó, els únics responsables són els jugadors d'ambdós equips.

IMPROU i APRESADOS acomiaden la Lliga del Teatre del Mercat. Aprofitaran aquesta fita per a mostrar el millor d'ells mateix. L'experiència d'IMPROU sempre serà un grau, però l'evolució que ha tingut APRESADOS posarà les coses ben difícils als d'Aldaia. A més, com hem comentat adés, el públic haurà de dir l'última paraula però que no sabem si amb el cor o amb el cap.

Volem recordar que, si bé la Lliga acaba aquest dissabte, no així el Festival d'Improvisació Llis i Ras. El dissabte següent, a la mateixa hora, podrem gaudir d'un encontre entre una selecció d'IMPROU i un equip de Granada. Eixe mateix dissabte, a les 11 h. Tomás Motos donarà una conferència sobre Augusto Boal i la improvisació pedagògica. I diumenge, al TAMA, es jugarà com a ressopó final, la Copa de la Lliga. De segur que ens veurem en algú d'aquests esdeveniments.

Flor de Lis